París insòlit - 1r dia

INTRODUCCIÓ

Aquest document pretén ser el resum d'una experiència personal i la base perquè, qui ho desitgi, pugui preparar una visita a la magnífica capital francesa.

Paris posseeix un esplèndid patrimoni de quadrants solars (més de 100) i, la majoria d'ells, són d'una antiguitat que es remunta als segles 18 i 19 i el seu estat de conservació és excel lent.

La distribució dels principals rellotges per tipus, és la següent:
:: 77 Verticals
:: 21 Meridiana
:: 07 Horitzontals
:: 04 Altres

La ruta que es proposa, per raons de temps, ha de limitar-se a una selecció que es basa en els paràmetres de triar els més interessants i limitar-se a un recorregut per zones cèntriques de Paris, recorregut que, a més, la major part es pot fer passejant per la ciutat, el que ens proposa un valor afegit que és el conèixer un aspecte de Paris diferent del de la ciutat turística per excel.lència i que és la que visiten la major part de turistes.

En el nostre cas ens mourem per patis interiors, barris residencials, edificis religiosos i altres elements normalment desconeguts per al gran públic.

El recorregut es divideix en dues jornades completes, el que ens permetrà visitar uns 50 rellotges en els 8 principals districtes.

A nivell pràctic, haurem de tenir en compte un parell d'elements:
:: El primer és que, un gran nombre de rellotges es troben a l'interior de patis privats corresponents a edificis de veïns o d'institucions públiques o privades. Aquests patis, normalment estan tancats. Per accedir-hi, és qüestió de buscar el polsador d'obertura de la porta o fer una crida al porter demanant permís per visitar el quadrant.
:: El segon és que hi ha alguns rellotges interessants en algunes institucions en què puguem tenir problemes d'accés, per exemple, en els Liceus, escoles i universitats haurem de no coincidir amb vacances escolars; en institucions com l'Institut de France haurem demanar permís previ per escrit per disposar de lliure accés.

Un últim comentari: aquest escrit no és un document gnomònic, només pretén facilitar un agradable recorregut per Paris. Per saber detalls i història de cada un dels quadrants proposats podem anar al llibre "Cadrans Solaire de Paris" [Andrée Gotteland - Georges Camus] o a les pàgines web http://www.parisinconnu.com/cadrans/index.htm | http://www.saf-lastronomie.com/csmp/ .

1 ª JORNADA

Començarem el nostre recorregut en el districte I, a la Place de la Comedie, a la qual podem accedir amb metro (L1/L7 estació Palais Royal-Musée du Louvre).

Un dels carrers que desemboquen a la plaça, és la Rue Richelieu, en aquest número 15, al pati interior d'un edifici de veïns, podrem observar el primer dels rellotges de la nostra ruta.

Es tracta d'una de les cases més antigues del barri ja que data de 1641.

Al pati anomenat "Court Jeanne d'Arc", la paret que dóna al número 17 està decorada amb un rellotge de sol vertical declinant a la tarda, d'uns 2 metres de costat i situat a uns 12 metres d'alçada. El fris que fa de contorn permet suposar que data del segle XVIII.

El rellotge esta pintat en traços negres sobre fons blanc, el gnòmon té un disc i acaba en una fletxa.

Per accedir al pati de l'immoble s'ha de teclejar un codi a la porta que està oberta durant el dia, en dies laborables.

A continuació, creuant per darrere de l'edifici de la Comedie, accedirem als jardins del Palais Royal, on, en la part més propera a l'entrada, trobarem, sobre un cilindre de pedra d'aproximadament 1 m d'alçada, un petit canó meridiana de bronze, que marca, de forma sonora, el migdia, a partir de l'explosió de pólvora que s'encén per la projecció del sol a través d'unes petites lents .

Data de 1799 i després de diverses vicissituds, actualment, tot i que està en situació de funcionament, no s'utilitza. Té gravat el lema: HORES NON NUMERO NISI SERENAS (Només compto les hores felices).

Seguint el nostre camí, direcció Les Halles, per la rue du Colonel Driant i la rue du Louvre i al número 68 de Rue Jean Jacques Rousseau, també dins del pati d'un edifici de veïns anomenat Hôtel de Vins, trobarem un bonic quadrant vertical (S XVII), orientat al sud-oest, pintat a la paret nord del pati a l'altura del tercer pis. Té una línia cada mitja hora i les hores en nombres romans. Seguirem el nostre trajecte per la rue Montmartre.

En arribar al Forum Les Halles (Place René Cassin), ens aturarem una bona estona per, a més de relaxar-nos amb l'entorn, gaudir de tres exemplars de quadrants de característiques molt diferenciades entre ells.

Els dos primers els trobarem a la façana meridional de l'església de Saint Eustache, un al voltant de la rosa del timpà, a 30 metres d'alçada, rellotge vertical declinant a tard, que ha de datar de l'època de la construcció del temple , i el segon, una meridiana vertical a uns 10 metres d'alçada sobre la porta d'entrada. Ambdós dos magnífics exemplars i raonablement ben conservats.

Al peu de l'església, en ple jardí del Fòrum, trobem un dels rellotges més moderns de París.

Es tracta d'un monumental rellotge horitzontal que funciona mitjançant fibres òptiques.

Al centre del rellotge, s'eleva un monòlit de bronze que conté elements que capten els raigs solars i els projecten sobre un mur semicircular, en què estan representades les hores.

A la part contrària, darrere del monòlit, figuren diverses inscripcions en les quals es pot llegir l'equació del temps, les instruccions per interpretar el rellotge, a més de l'hora de Paris i l'hora internacional.

Malauradament, la seva bona comunicació ho fa víctima d'agressions en forma de pintades, tanmateix, es tracta d'un exemplar molt interessant i recomanable la seva visita.

Seguirem el nostre recorregut per la rue du Marche i la rue Rivoli en direcció al centre administratiu de la ciutat, on, a l'Ile de la Cité, hi ha el Palais de Justice.

Abans, al número 3 de la Rue de 2 Boules, trobarem, una vegada més, en un pati de veïns, on accedirem mitjançant clau en el panell de timbres, un interessant rellotge vertical, orientat a l'oest, a l'altura del segon pis. L'edifici va ser construït el 1720 pel duc d'Orleans.

Arribats al Palais de Justice, a la façana que dóna al Quai des Orfevres, trobarem un magnífic rellotge vertical, declinant tard, construït per l'arquitecte Albert Tournaire el 1900 , decorant la nova ala de l'edifici.

El rellotge està decorat amb un magnífic relleu que evoca el Temps i la Justícia. A la part inferior, hi ha el lema: HORA FVGIT STAT JVS (La Justícia no canvia amb el pas del temps).

Encara que es veu bé des del Quai des Orfevres, la millor panoràmica es té des del Quai des Grands Agustins, a la part oposada del riu Sena.

Amb la visita a aquest rellotge, donem per finalitzat el recorregut a través del districte I de la ciutat. A continuació retrocedirem fins al boulevard du Palais, on, davant de l'entrada principal del Palais de Justice, prendrem el bus (línies 38 o 47) fins a la parada Reaumur-Sebastopol (5 minuts).

En aquest punt, iniciarem el nostre recorregut pel districte III dirigint al 129 Rue Saint-Martin, on, al Musée des Arts et Métiers, antiga presó "du Prieuré ", al pati de Lavoisier, a la dreta, aproximadament a 18 metres d'alçada, trobarem un rellotge vertical, declinant tard, probablement de l'època de construcció de l'edifici.

L'estil polar finalitza amb una peça metàl.lica en forma d'es de piques. A la part superior podem veure el lema: NESCITIS DIEM NEQUE HORA (Vosaltres no coneixeu ni el dia ni l'hora).

El rellotge és visible en hores d'obertura del Conservatori.

A continuació, retrocedirem per la rue Saint-Martin fins a la rue Réaumur on trobarem l'església de Saint Nicolas des Champs (1666). En la seva part posterior, la qual dóna a la rue Turbigo, trobarem un parell de rellotges antics encara en bastant mal estat de conservació.

Un d'ells, sobre la volta del cor, a una alçada aproximada de 5 metres, rellotge vertical declinant matí, gravat a la pedra, amb un sol al pol i sense gnòmon.

El segon, a l'edifici de l'antiga sagristia, és un rellotge vertical, declinant matins, que indica les hores itàliques i babilòniques. Es troba situat sota un petit teulat a l'esquerra d'una petita finestra, a uns 6 metres d'alçada, pintat a la paret, forma un quadrat de 1,75 metres de costat.

A la part superior del rellotge hi ha la inscripció SOL MOMENTA, NICOLAUS MORES (El sol marca les nostres hores Sant Nicolau les nostres costums).

El seu estat de conservació és bastant deficient i, a més de tenir pràcticament esborrada la decoració, no té gnòmon.

Prosseguirem la ruta per la rue Réaumur fins a arribar al square du Temple, plaça en què, a la cantonada amb la rue Paul Dubois, podrem observar un magnífic exemple de quadrant inserit en la decoració modernista l'edifici (1809).

Es tracta d'un gran relleu que s'estén al llarg dels cinc pisos de l'immoble. El rellotge té una longitud de 2,5 metres.

La decoració reflecteix, en la part superior a l'Aurora que està arrencant el vol i, a la part inferior el Crepuscle que el finalitza. Entre els dos, a l'altura del tercer pis, els núvols s'aparten per deixar veure el rellotge de sol. Vertical, declinant a tarda.

A la part inferior de l'escultura figuren el nom de l'autor i la data de construcció. El gnòmon, al seu extrem, té un petit disc en forma d'estrella.

Retrocedint, per la rue du Temple, al pati de l'immoble del número 157, a la façana meridional a la dreta, entre dues finestres, a l'altura del segon pis, trobarem un rellotge vertical declinant a tard que, probablement, data de la construcció de l'edifici. El gnòmon finalitza amb un disc.

És molt senzill de línies però agradable de veure, fins i tot per la tranquilitat del lloc.

L'accés és fàcil ja que el pati està obert durant tota la jornada.

A poca distància d'aquest, seguint per la rue du Temple en direcció a la rue de Rivoli, al número 16 de la rue Michel-le-Compte, al pati interior de l'edifici, trobarem un petit rellotge que val la pena visitar per la seva antiguitat, ja que data del 1623.

Es tracta d'un petit quadrat de pedra, situat a l'alçada del segon pis, vertical declinant a tarda.

Té inscrita la data (1623) en xifres àrabs i el gnòmon és triangular donat suport.

Per accedir al pati cal prémer el botó d'obertura de la porta.

Tornant a la rue du Temple, a l'altura del número 79 trobarem l'Hotel de Montmor, antiga seu de l'Académie de Montmor, origen de l'Académie des Sciences.

Al pati d'entrada, obert durant la jornada, trobarem una meridiana vertical que data del segle XIX, gravada sobre la façana meridional del primer pati, entrant a la dreta, entre dues finestres a uns 10 metres d'alçada.

L'estil és un disc perforat en forma de sol, sostingut per un trípode recolzat a la paret per sobre del rellotge.

Es tracta d'un magnífic exemplar, restaurat l'any 2000.

Mapa de la ruta